Arribava a la Triatló de Mataró, la de casa, amb molts
dubtes… Divendres a la nit, despedida de Solter amb la consecuent sortida, taja
i poc dormir. A més, per culpa de la feina, 1 dia de nedar, un dia de córrer i
un dia de bici en 2 setmanes… molt lluny del que la gent es pensa… que sempre
em diu: “tu no pares, eh!”…
Quedo amb la Emma per anar en bici cap a la sortida, es un
luxe tenir-la tant a prop. El Victor, arriba tard com sempre i no l’esperem…
arribem a boxes i gentada. Ens anem trobant tots els de l’equip, ja que la fem
una quinzena. També em trobo el Victor que diu que ha arribat només marxar
onosaltres… jejeje!
Entrem les coses a boxes i vaig cap a la platja amb l’Oriol
Canals tot comentant la mandra que em fa entrar a l’aigua. Escalfem una mica,
está molt freda. Peto la xerrada amb l’Aida que está fent de supportes i
fotografa de l’equip i d’en Rai i cap al calaix.
Som massa gent.. em poso al darrera i alehop… a nedar. Les
boies les veig molt lluny, son vermelles com els gorros de la gent i no gaire
grans… costa orientar-se. Després comprovaré en el mapa que he fet moltes
ziga-zagues. Tinc la sensació que no avanço, que la gent ha marxat i ja a la
primera boia veig algún gorro verd de la seguent sortida… No m’atavalo i la
tornada se’m fa una mica més curta tot i
que penso que ha estat més llarg dels 750 metres (em surten més de 900 al
rellotge).
Pujada cap a boxes, avui si em vaig treien el neoprè abans
d’arribar el que em fa anar més rapid a la T1… en menys de 3 minuts ja estic
pedalant!... i començo a pasar gent… que s’enganxa… muntem un grupet de no més
de 10 ciclistes i només tirem un noi i jo… anem a 36-37kmh i de tant en tant
algun dels ‘garrapates’ li dóna per fer un hachazo… i jo vinga a cridar que
així no… que ens posem en files de dos i a fer relleus constants.. però o jo he
vist massa tele o la gent no en té ni idea.. tota tacs extranys que moren 15
segons després engolits per la inercia dels 2-3 que anem tirant… però amb
aquesta historia em passa la bici voltant i ja encarem els boxes… em surt la
bici en 35’31” a 33.79 kmh de mitja.
A córrer.. espero trovar-me bé i no pagar la ‘resaca’… i
només arrencar me n’adono que si, que avui vaig bé. Començo a saludar a tots
els companys que em vaig creuant. Per tots tinc una paraula o un crit, símptoma
que vaig bé. Recordo altres anys patir molt al correr a Mataró… avui no, avui
disfruto…
Sé que seguiré essent dels ultims de la cursa però m’ho passo bé.
Calculo i veig que si apretó entro per sota de 1h. 20’… així que incremento el
ritme a la darrera tornada cap a meta i entro en 1:19’54”… molt content!
Mataró Nunca he participado en uno pero el año próximo me apunto. Enhorabuena por el post.
ResponderEliminar