Tot comença amb la Il.lusió per descobrir una prova que en 5 anys s'ha convertit en un classic de la Mitja Distància a Catalunya... els preus excessius del 70.3 Ironman Calella em va empenyer a buscar el repte 2015 a una nova Half dos anys després de l'abandonament per lumbàlgia a mitja cursa a Narbonne 2013.
Mentalment estaba preparat. El repte de la Marató 2014 pel naixement de la Laia em va donar aquets punt de patiment i, també aburriment de només entrenar una disciplia que es la que pitjor porto.
Un estiu amb mes o mens entrenaments, amb el parentesi vacacional, i una tornada al setembre amb carrega de sortides i proves per tenir algo mes que il·lusió a les cames.
Es planteja a la Familia com un Cap de Setmana a la Muntanya... ja la hem tornat a enganyar!... ja ue pujem dissabte amb en Sergi Puigmal, Victor, Miki, Eloi Solà, Oscar Pastor i la pleyade de dones i nens que ens acompanyen...
Dissabte es per pujar, anar a l'hotel, anar a buscar el dorsal, anar a dinar, anar al llac a deixar la bici, anar a l'hotel al Briefing i ja ens hem plantat a l'hora d'intentar compaginar els Nervis precursa, un Barça-Atletico de Madrid, la Dona i os nenes petites que estan al final de les vacances i per tant "esbojerrades"... els pares ja m'enteneu!... tot acaba amb sopar d'hora, intentar pujar a lhabitacio perque les nenes dormin i intentar dormir d'hora... complicat però s'aconsegueix...
A les 5:30 em desperto sol... no estic nerviòs però tinc ganes... esmorzar i la Noe, la dona del Sergi Puigmal ens porta al llac... A boxes, preparar tot el tinglado, fer les darreres evacuacions, felicitar a l'Eloi, que es el seu cumple i marxem cap a l'aigua.
Ens fotem al ben mig, l'aigua está calenta, pateixo perque rebré cops, donen la sortida i... lluny del que m'esperaba, no rebo gens... deu ser l'experiència acumulada... la primera boia esta a tomar pel c... i penso que mai arribaré, però vaig fent, xino xano, i ja hi som... nedant entre gent, no molt agoviat i sense rebre tampoc al gir.
La segona boia és la més maca, el meu gir de cap a l'esquerra per respirar m'ensenya un paissatge del sol sortint etre les muntanyes i els pocs nuvols o boira que hi ha... disfruto. En el darrer gir ja anem més desperdigats tots, i tinc problemes per mantenir la linea recta cap a la Caseta que marca la Rampa de sortir de l'aigua... que es fa lenta en arribar... però em planto sortint de l'aigua en un sorprenent 39'21"... ja li he guanyat 5' al que pensaba fer!...
A boxes están la Aida d'en Rai, i la Tropa de Premia, en Jaume Riera, en Pip o en Puchi que venen a animar a l'Oscar Martinez amb qui tinc el pique sa de a veure qui guanyarà. De fet, el veig que va darera meu, pero surt abans que jo a la bici.
Primer tram d'enllaç de pujada on coincideixo amb l'Oscar Martinez i comentem la jugada... de fet ja no ens separarem en tota la primera volta. La Bici es resumeix en Baixada molt ràpida fins a Puigreig, amb algun subebaja... i pujada per Casserres fins Espunyola. La pujada es llarga pero sense grans desnivells. Oscar i jo anem reconeixent el Circuit, adelantant i essent adelantats. En arribar a dalt, baixada fins a Berga... on a la Rotonda estan la meva familia i supporters, la Maria, Paula i Laia... (amb la Noe, Laura, Roser, etc...)...
Segona baixada, també ràpida on no paro de menjar i beure molt, que això és molt llarg... i a la segona pujada, veig que l'Oscar está mes fort i el deixo anar... no vull pagar els excesos... vaig fent, comentant amb algun que altre corredor, ja que la segona pujada ja es fa més larga que no pas dura...
Arribem a Berga amb el Rampote d'entrada a Boxes en plè ambientàs que m'esperona. Miro el Rellotge i he fet 3h de bici... vaig per 3h47' i faig els meus càlculs... tinc més de 2h per fer la Mitja.
Decideixo córrer sense pressió, m'esperona saber que faré menys de 6 hores i per tant, keep calm. Passo per davant de la Maria i les nenes i em paro a fer-li's un petó.. els de Premià també estan allà animant-me.
Vig en Sergi Puigmal que va com un boig entrant a Meta... quin animal, m'entero després a Meta que ha fet 3er. Classificat.
En els girs veig que tinc l'Oscar Martinez a un minutet i penso que tinc dos voltes per veure el circuit i després ja veurem.
El circuit és un autèntic trencacames. A la primera volta no fa mal, els trams de pujada vas fent i a les baixades et deixes anar. Vaig a un ritme de 5:30/5:45 ... cómode, disfrutant dels anims de la gent.
En el segon Gir, em creuo amb l'Oscar Pastor tot enxufat que també ja entra, en Rafa Navrro, en Juanka Robles, en Miki... inteto mantenir el ritme i distreure'm, però veig que no puc aguantar més i m'he de parar a pixar... són 30 segons que en els girs em mostren que l'Oscar m'ha ampliat la distància... anem al mateix ritme, així que vaig pensant que a la tercera volta si tinc les sensacions de Tarragona o la Burriac Atac, podré apretar i com a minim acostar-m'hi (aquest pique sà sempre hi és!)...
Giro per fer la 3a. Volta, la gent ja entra a Meta i el circuit és molt més buit i per tant més dur... la Fatiga arriba, miro el rellotge i alguna cosa no em cuadra, aqui no hi hauran 20 kilòmetres, però tampoc sé quants queden en concret, faltaria algun punt kilométric!... Les cames em comencen a fer mal, sobretot els Cuadíceps... intento no canviar gaire l'estil perque en qualsevol moment se'm pujen. A cada habituallament m'hi tiro aigua, fins i tot em dono cops amb els punys per intentar relaxar-los... i en la darrera pujada al Passeig de la Indústria he de claudicar i caminar 50 metres...
Darrer gir, ja només penso en que baixo de molt de les 6h. i que m'ho he passat genial, ja el dolor no pot tirr per terra la sensació de fer els darrers metres amb la Família... allà está la Maria (com agraeixo les 6h sola amb les nenes... això si que és dur!)... amb la Paula i la Laia i entrem a Meta per Primera vegada els 4!... això no té preu, la cara d'il·lusió de la Paula quan li posen la medalla de Finisher... faig 5:34'19, quedo el 422 de 552... pos molt be!
| 422 | 1504 | RICARD TORRES PUIGHERMANA | CLUB VO2 - SURAL | ABM | 05:34:19 | 495 | 00:39:58 | 420 | 03:10:19 | 28.37 | 03:50:17 | 448 | 01:44:02 | 00:05:51 | 00:02:04 |
Però sobretot li vull donar les Gràcies a la Maria per aguntar aquesta dèria que m'ha donat de ser Triatleta!... sóc novament Finisher, d'una Half, que pels que estem en aquest mundillo sembla poc, però quan sortim fora i ho expliquem.. es molt!... i lo millor: He disfrutat com un enano!
 |
| al sorteig em va tocar inscripció per Marató de Lanzarote, veurem que fem! |
No hay comentarios:
Publicar un comentario