Triatló Olímpica Tuna Race Balfegó

Aquesta será la meva darrera Crónica... de la temporada d'Estiu, no patiu!... s'acaba la Temporada de Triatló, com a mínim al meu Calendari, que ha quedat molt atapeït en aquets Setembre en fer de forma consecutiva Burriac Atac, Sailfish Berga i la Olímpica de la Tuna Race Balfegó.

Una menció inicial, a la paciència de la meva gent, ja que han estat 3 caps de setmana intensos, atapeïts i d'obligacions. També una menció als Organitzadors de curses... primer, menys Sprints i més Olímpiques. El 'tinglado' d'un triatló per fer menys d'1h i mitja en la Sprint, no es justifica... en canvi, amb Olímpiques ja t'obligues a desplaçar a la família, amb el consequen benefici econòmic que això pot aportar a Hotels, Restaurants, etc... y com a esportista, és la distància a partir de la qual es comença a fer dur però a l'hora, a disfrutar del Triatló...

Dit això, passem a la matèria... Marxo sòl fins a l'Ametlla de Mar, ja que ja que la munta en Santi Pellejero (Presi dels VO2) i perquè la meva ignorància em va ferpensar que era més aprop... doncs no, 2 hores de camí compartits amb l'Alexis per xerrar una miqueta sobre el club. Sortim a les 10, arribem a les 12h. agafem dorsals, menjem un plat de pasta, fem la bossa que entrará a boxes i deixem tot... mentre veiem com comencen a arribar companys d'equip com en Cesari, en Jordi Pujol, l'Edu i la Leo o en Sergio... xerradeta, fotos de rigor i cap a la platja a provar l'aigua.

Petit Briefing i a nedar... que guay, no som molta gent, poc mes de 100, i es veuen les roques del fons... un miratge, perquè en sortir dels espigons endins l'aigua es converteix en una aventura. Aventura per les onades i la forta corrent, aventura perque son ones que trenquen i no et deixen veure res... bombolles, escuma, i empassar alguna glopada d'aigua mentre intento enganxarme a algun triatleta que em guiï... ni amb la corrent a faver disfruto gaire, no veig res, no veig les boies, no agafo ritme... el Sumum arriba en Girar la darrera Boia!... on está la sortida?... girem cap a la costa i no veig la platja, les banderes del final... nomes veir roques... aixeco el cap i intento seguir els que van davant meu... se'm fa llarg per la deorientació i la falta de refrència fins que al final veig la caleta de sortida!... la setmana passada al llac vaig disfrutar mes!... temps 31'39"

Toca agafar la bici, petit enllaç i cap a munt... són 2 voltes a un circuit que va picant fins a arribar a un trencant a la dreta on entrem a una carretera que no et deixa estar més de 30" amb el mateix pinyo o plat... es un constant canvi de puja, baixa... Intento enganxar-me a algún ciclista, però el terreny fa impossible fer grups a la part del darrera... on el mosaic de ciclistes es constant. Giro la segona volta i tot i que he vist després que he estat més lent, també se'm fa més curt, ja m'ho conec i em dedico a animar els companys que em vaig creuant... al final em surt un temps digne... 1h18'18" per fer els poc més de 38km que em surten, a una mitja de 30,22 km/h tot i el vent i el desnivell.

Toca Córrer... venia dos curses dures, Burriac Atac i Berga i per tant, no creia patiria molt... tot i que la Leo em va avisar que era més dura que Berga. Només començar, el tram d'enllaç de boxes passant per la platja i la rampa ja em posen a lloc... tot i així, son 3 voltes... m'ho vull pendre amb calma. Per variar, em comencen a passar corredors que els he passat en bici... que hi farem!

El Run també té els seus trams de pujada, que peten, que et plantejen que fas aquí, però no son tant llargs com a Berga... i això, psicològicament em dona força... les voltes son més curtes i comprovo que vaig bé... segueixo donant anims als meus companys VO2... veig a l'Edu que ha plegat per un problema al Taló (una pena perquè anava 5è)... Entrem a la darrera volta i faig els meus calculs.. estic anant a 5'29" de mitja tot i el desnivell... disfruto el tram pel port amb la gent animant i arribo a meta en poc més de 54' per fer un meritori 2:48'17"... firmaba baixar de les 3h i ho he fet i com sempre, a sobre, m'ho he passat bé!

Avui, com no ve la Maria amb les nenes, sumat a que hem d'esperar que corrin els de la distància Sprint, em faig un hoenatge i m'espero als Massatges... la recompensa d'un bon final de temporada estival on he fet Premia (10k), Sprint montgat, Sprint la Vila, Olimpic Tarragona (aquatló), Burriac Atak, Sailfish Berga i Olimpic Ametlla...

Ara, Setmaneta per descansar i a pel Calendari d'hivern.. a l'horitzó ja tenim Sant Mateu Xtrail, BurriacXtrem, Mitja de Mataró i les duatlons o pedalades que sorgirán... GRACIES PER LLEGIR-ME! ;)