SANT MATEU XTRAIL 2015

 

La Sant Mateu Xtrail arriba massa tard per la temporada d’estiu o massa d’hora per la temporada d’hivern… després d’una semana parat per haber inmortalitzat el nom de les meves filles a la cama… i per tant amb només dos pujades a per Cerviol aquesta semana…

Però com sempre, la meva intenció era disfrutar. Pujar caminant a la cursa, ja que és a prop de casa. Arribar amb temps i saludar a amics i coneguts… com el Diego o el Victor Torrella… en Marc Salvia, en Flama, en Mestres, en Sergi Farran… fin i tot per coneixer a un Amic de la Xarxa que encara no ens habiem posat cara… l’Amador Marmi…un follower del Twitter i blog i que per fi ens coneixem… tot un plaer!

No podien falta els membre del Club VO2. Els primers en arribar en Sergi i l’Oriol, els dos Galgos. Anem al seu cotxe a deixar les coses. Coincidim amb el que venen en parella, el Rai i l’Aida i l’Ivan Rovira amb la Carla, que farà la de 12km… Fem un parell de pujadetes per escalfar, pero sense gaire ganes… fa mandra… i cap a baix a feer la foto de rigor!

La sortida enguany no fa la volta al poble i em poso just darrera l’Oriol i el Sergi, vull fer com a la Burriac Atac, sortir fort per evitar taps. I em porten a cuchillo els dos primers kilòmetres… fins que en arribar la pista decideixo ja anar al meu ritme. Sé que hi han 5 pujades, així que mica en mica.

La Primera es la que ens porta dirección Teia però quan me n’adono ja estem baixant… vaig entremig de gent, amb el Mestres, el Diego… i a la baixada faig una mica de tap “trepitjant ous”.

La segona pujada, el Cerviol… això si que m’ho conec i de memoria, entrenant se’m fa més llarg. Fins i tot vaig comentant la jugada amb la gnt, sobretot per advertir-los que están obligats a mirar el paissatge quan arribem a dalt…

A la baixada arriba en Marc Salvia, amic del meu Germà… no dec estar tant malament quan vaig en un lloc que anys enrrere els veía molt endavant. Fem la tercera pujada junts, comentant la jugada, fent-li de “radio”.  L’Autèntic paisatge arriba es aquesta tercera pujada… Turó del Valdiri, Refugi del Vedat i pujada al GR amb la vista de Barcelona al Fons… aquest és un dels motius pels quals aquesta cursa és obligada. Seguim cap a Sant Mateu.

Ja queden dos pujades… paro per veure a l’habituallament, menjo un Gel i cap a Can Gorguí de baixada, per fer la 4ª. del día… és un terreny amb bastanta pista i per tant, tot i no córrer tota l’estona, vaig alegre en no ser técnic. Explico el que queda a la gent de fora… sóc un bon anfitrió/guía!

Ja sóm a la Font de Sant Mateu… baixada i pujada pel Vietnam… que al final han canviat per una pujada molt dura, els Esglaons crec que li diuen, pel mig del bosc. Ja ens barrejem amb els de la cursa de 12km… vaig bé de cames i millor de cap… un tram de pista i encarar la baixada final…

Fins a la cadira del Bisbe vaig fent, però en arribar al tram final técnic, recordó que és llà on em vaig destroçar el tormell i baixo lent no, lo següent. Em passa la gent com galgos… però jo ja escolto la música de la Plaça… volteta pel poble, la recordava més dura de l’any passat i arribo a la Meta en 2h 21’ per fer 18,4km… molt millor del que m’esperaba i arribant el 88 de 194… més endavant de la meitad, que per mi està molt bé.

19- IVAN ROVIRA 2:00:27

21- RAIMON SANJAUME 2:01:26

41- ORIOL GIMENEZ 2:10:48 (REGALANT 4KM)

79- SERGI GARCIA 2:18:43

88- RICARD TORRES 2:20:14