Resum Any 2016

Per primer any em decideixo a fer un Resum de l’Any Esportiu. Aprofitant que tinc aquest Blog/Diari puc fer una vista enrrera del que han suposat aquesta Temporada. 
 

Arrenca amb la Duatló de Muntanya de Mataró que serveix de pistoletazo de sortida de l’any enguany sense haber fet la de Cabrils, suspesa a darrera hora i amb millors sensacions al correr que no pas a la BTT, que quasi no la he agafat en tot l’hivern.

El 14 de febrer la Mitja Marató de Barcelona que em va confirmar que al final serà veritat que aquest any estic en forma o al final será veritat que si m’ho crec tinc cames per més. A la mitja Marató de Barcelona, vaig aconseguir un d’aquells petits reptes que tots tenim al cap i que quan vaig començar en això de córrer em sonaba a molt llunyà… vaig baixar del 1:40’ gracies a les Llebres Ruben Mionmany i la compañía de la Sandra Sardina.

 

Dos setmanes després la Marina Trail. Cursa de Trail de 21km amb sortida i arribada al Camp de Futbol de La Salle de Premia. Prova maleïda, ja que el primer any, vaig faltar per febre la nit abans, el 2015 equinç al tormell 3 dies abans de la cursa…i  enguany creuaba els dits la semana abans, amb molta feina, pocs entrenos i fins i tot un arranque de refredat un parell de dies abans… però al final puc fer-la. Al final faig 2:31’… sota el temps previst tot i anar cansat i que se m’ha fet llarga

Setmana Següent, La Transmaresme… després d’haber fet les dues primeres edicions, 2011 i 2012… enguany em tornaba a trempar a fer-la… la culpa, en Marc Català i l’Eloi… cursa de 84km de Btt entre Santa Coloma de Gramanet i Pineda. La semana abans a la Marina Trail em posaba les mans al cap en perquè diantre m’habia deixat enrredar per fer aquesta prova. Es maca, si, però portaba desde Novembre amb menys de 100km de btt a les cames. Arribo a la meta en més temps del previst i amb les cames força bé, habent disfrutat de la compañía de l’Eloi… per tant, crec que hem pecat de Conservadors… Al final, 582 de 1.107 participants, i 6:45'46"

Al Abril, la classica Duatló de Vic deixa enrrere l’hivern. Arribava a Vic amb bones setmanes d’entrenaments, mai tot el que un vol, però no pocs. La intenció, com sempre, pasar-m’ho bé… i enguany el mini-repte era Baixar de les 2h. i també he de confesar, no deixar que en Marc Català, que debutava, em guanyés… i ho aconsegueixo fent 1:56’50” … he fet el Run2 a 4’44”… cansat, però m’ho he passat genial i he baixat els temps que m’esperaba!... esperant l’arribada d’en Mañé, d’en Marc, de l’Alvar, la Laia i en Fernando Pruñonosa… ja no sóc l’últim, que era lo habitual

Acabem Abril amb la Vilatrail, cursa, que em va agradar, que combina a la perfecció el que es el Trail amb trans tècnics i durs, però també córer per pista, sigui de pujada, de baixada o plà… personalment agraeixo les curses de Trail que no tot es baixa, puja, corriol amunt, corriol avall… tenir trams de pla, de córrer, també dona ritme i em fa disfrutar… al final 2h32’ el 164 (82 de la meva categoría) de 526…. Doncs no está gens malament…

El 22 de MAIG Arriba la primera Gran Fita de l’Any… l’IRONMAN 70.3 de CALELLA… Enguany de Trist Record pwer la mort del meu Avi el Dia Abans… per ell va dedicada aquesta Cursa… trastocats els plans, faig una cursa digne de 40’52”(SWIM), 3:19’22” (BIKE) i 2:00’00” (RUN) fer un Temps Final de 6:12’00” … i em poso a plorar per l’esforç, per l’emoció “Va per tu Avi!”

 

Juny: L’Any passat ja en vaig sentir a parlar, i enguany em van liar per fer el Trirelay de Pineda de Mar… no volia fer tantes curses post 70.3, ja no per cansanci, sinó per estar una mica més amb la familia els caps de semana i no haber d’entrenart amb cap objectiu al cap al llarg d’aquest mes de Juny… però la Cabra tira al monte i feia falta 1 per fer el 3er. Equip dels VO2Team…

La sensació final es que he matinat, arribaré a les 12h. a casa i ni he entrenat ni he competit, he fet un Tri de 30’ a todo trapo que no m’ha convençut… potser si hagués fet un dia radiant, amb la Maria i les nenes per allà corrents i animant la percepció hagués canviat… però el que tinc clar es que les proves Sprint no em van…

Es una época en que he deixat d’entrenar, però sempre tinc excusa per apuntar-me a alguna cosa. Aquest cop era la BH Triatló de Montgat organitzad pel gran Sergio del Rio, sempre fent coses amb causes solidàries. A més, era al costat de casa i només cal una petita empenta per part del Ruben o algú de l’equip per picar-me. A diferencia de la semana anterior al Trileray, aquest cop dissabte no em vaig saltar l’entreno de l’equip VO2, swim i run… així que amb la inactivitat que porto aquestes setmanes, més l’entreno de dissabte no sabia com arribaría a una Sprint. Petits èxits personals aconseguit: M’ho he passat bomba, he corregut bé I alegre, el Ruben no m’ha guanyat, fent 22’21” als 5km a 4’30” de mitja…

El Juliol es per la Cursa de Premià i com cada any Aquesta em va demostrar tots els motius pels quals es fixa al meu calendari. Correr pel meu poble, correr amb Amics i coneguts, Correr en un circuit exigent i córrer una cursa económica però alhora ben organitzada. Anar a una Barbacoa on seus a la Taula a les 4 de la tarda amb 5 cervesses d’aperitiu tenint la Cursa a les 7, no és la millor manera. Arribo molt exigit però molt content, faig 47’02” i acabo el 85 de 290… molt content comparat amb el que jo era fa uns anys… Un cop a Meta, torno a disfrutar en petar la Xerrada amb els tota la gent que en major o menor mesura comparteixo aquesta afició…

Setembre, Campionat d’Espanya de Triatló Olímpica per Grups d’Edat a Banyoles… aquesta era la tornada de vacances… i mai millor dit, ja que tornava de Menorca divendres al vespre, per sortir cap a Banyoles ben aviat dissabte… Dissabte estaba plantejat com un dia per disfrutar del Triatló, primer, gracies a la logística familiar, la Maria no té preu, i es quedaría tot el dia amb les nenes. 

32’56” (SWIM), 1:09’38” per fer els 36,5km de bici a 31,5 de mitja i el 10k en 52’43”… millorable però entro a Meta en 2h40’52” … millor del que em pensaba… i amb un entreno de qualitat a les cames… ROADTOBERGA!

12 dies abans era totalment inviable que jo participés el Half Sailfish Berga 2016 després de la caiguda amb bici a 40 per hora. Aquell dia en Marc Català em va haver d’aguantar i patir… i el primer agraiment es per ell.. Aquell dia, va caure per terra tot el que había preparat, totes, les hores d’entrenament de deixar d’anar a la piscina amb les pekes, de matinar… Hi aniria igualment ja que es presentava el cap de setmana com un “finde” especial amb els companys VO2. Fins a 21 companys de l’equip farien la cursa.

Resultat 39’ de Swim, Bici molt conservadora i un Run molt agònic. Passoar per davant de la Meta on está la Maria i les Nenes em fa seguir per elles, per les nenes, que porten tot el dia allà aguantant el tipus per veure el seu pare fer una cursa… em salten les llágrimes… em poso a plorar com un nen amagat sota la gorra i les ulleres. Darrers metres, la Maria corre al meu costat i a la recta de meta ens donen a la Paula i la Laia… miro el rellotge i faré Sub6 pels pèls… però tornarem a entrar els 4 junts!... aquesta es la gran recompensa!

La Temporada ja arriba a la seva fi… La Sepsis Challenge, organitzada per la Emma, excompanya de l’equip, es tracta d’una prova no competitiva, una pedalada Solidària de 77km per disfrutar del Maresme. Una Bona Causa i molt bona companyía per descubrir que al Maresme som uns privilegiats i que en poc mes de 3 hores et pots fer Portets i carreteres i disfrutar d‘un mati de ciclismo.

Amb el Novembre  Arrenquem Temporada… aquesta es la 6ª. temporada, cada cop amb més experiencia i cada cop disfrutant més i més!... Enguany amb l’Ironman Barcelona a l’horitzó com a gran repte i per tant amb molt de temps per fe les coses bé i planificades. La Burriac Xtrem sempre es la primera prova, i quina prova… un any més em decideixo per fer la de 25km. He arrencat bé aquest mes i mig, he fet una bona pretemporada, sobretot pels bons habits i continuitat als entrenaments, dos dies de run per semana sense grans carregues de treball. Al final em surten 3:11’45”, només 4 minuts més que l’any passat tot i ser enguany mês dura i técnica… i sobretot amb una sensació d’arribar bé i sencer a meta

La semana Següent, la Mitja Marató de Mataró no pot faltar!... com sempre dic, correr a casa no te preu. No te preu no haber de matinar i fer una cursa per llocs coneguts. El plantejament era fer un Escuadrón VO2 Team ja que en Marc Català debutaba a la distancia. Oriol Gimenez i Sergi Garcia seríen els seus Pacemakers per baixar de 1:40’. L’Alvar i Jo, decidi manar més conservadors. Acabo la cursa recollint en Marc que ha petat tot just abans de Pujar San Simó i l’acompanyo, el vaig esperonant perquè no pari. Arribem “apreta o no baixem de 1:45!”… estirem les passes, gentada i entrem a meta en 1:44’50”. Feina feta!