La Sansi del Port del Masnou el dia de Sant Esteve, ja es
com el Nadal, una tradició familiar. Cada any aprofito per fer-la en compañía
del meu germà finlandés, de les mees cosinetes i dels seus novios… i també, com
no, d’amics i companys d’equip. Enguany vaig liar a els Rubens (Ruben Monmany i
Ruben Garcia) i ens feia especial il.lusió, ja que estrenavem la nova equipació
del VO2 Team.
Com un 5.000 es massa poc, vam decidir quedar a Premià i
anar xino xano fins a Masnou, son 5km que ens serveixen per petar la xerrada i
escalfar i disfrutar del passeig marítim. Enguany no fa gaire fred i fa un solet molt agraït. Quan arribem a Masnou,
tot just al darrera nostre, arriben l’escuadrón VO2 amb en Santi, en victor,
Alberto, Raul Estévez, Montesinos i Alexandra que venen desde Vilassar per fer
una tirada llarga i aprofiten per parar i petar la xerrada amb nosaltres i fer,
com no, la foto de Rigor.
Anem a buscar el
dorsal o trobem en Boix, anem al Guardaroba, trobem en Carles... i a Escalfar mentre veiem la cursa
Femenina… veig que la Mariona m’ho ha tornat a posar Difícil fent un 20’45”
realment impossible de superar. Animo a la Cristina, després de la seva segona
Maternitat, aqui està, sense entrenar i fent una cursa, ole tu!
Ens posem al
Calaix, el meu germà amb en Marc Salvia es posa una mica al darrera meu… no em
pot guanyar que no entrena! El David de la Cris, just davant… intentaré
seguir-lo!... 4…3…2…1… i al lío!
Sortida com sempre explosiva, dintre del Port intentant
esquivar a la gent per seguir el David… vaig amb el Riben Garcia, que dabuta
amb nosaltres… fem el km1 a 4’… el km2 a 4’06”… mare meva quina animalada!...
però el David se m’escapa i ens passa en Monmany… anem cap a la zona de la
sorra… ja hem ‘baixat’ a 4’24” el 3 tenint sempre el David i Ruben com a
referencia … en Boix ja torna (el tio farà un 17’ pelat!)… Comença la tornada,
com sempre, molt dura… 4’30” i porto a en Ruben Garcia animant-me… “va enganxat
a mi!” i senyalant els seus peus… la meva intenció era fer 21’30” i el Virtual
Partner del Rellotge em marca que li porto temps d’avantatge… tot i així,
apretó les dents al km final… fins i tot a la recta de meta sota els crits de
la family tinc el luxe d’apretar i sprintar que fins i tot el Ruben em diu que
on vaig… entrem junts amb 21’09” (4’09” el darrer km)… morts, en Monmany acaba
d’entrar fa 6 segons…
He batut en 40 segons elm meu récord de la cursa… no tinc
aire però estic content… ara toca anar a buscar la roba i donar les bosses al
meu germa que se les emporta amb el cotxe ja que la intenció es tornar xino xano…
res mes lluny de la realitat, la tornada la fem entre trtote i algun tram
caminant.. que es Nadal i tampoc cal forçar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario