Marina Trail 2017

I torne-m’hi amb les curses de casa… i com m’agraden… Marina Trail, sortir caminant de casa cap a la sortida, veure a molta gent coneguda… i Disfrutar del Maresme lliure i Tropical. Quedo amb el Ruben Garcia a les 8 per anar a recollir el dorsal i primera sorpresa: “creía estaba apuntat!”… i no!... menys mal que portava diners, que en Flamarich em deixa 10€ més i que els de la Orgaització s’enrollen… i agafo el darrer dorsal!

Ens trobem en Rafa i l’Antonio I arriba en Ruben Monmany, que te la Maató la semana vinent i ve a veure’ns la sortida i marxa a correr una estona llarga. Escalfem amb ell, poc, ja que la mandra i el fred ens fa estar mes quiets parlant que no pas escalfant.

Anem a la sortida, vull fer com l’any passat, apretar des d’un inici i a veure fin son arribo… i així és, la volta a la Salle, la Faig a 4’05” amb en Rafa i l’Antonio… en Rubén, que també té la Marató la semana vinent, s’ho vol pendre amb més calma.

Riereta amunt i al Polígon Buvisa ja veig que m’he apretat massa… son un picat!... però sé que és només la sensació inicial de no haber escalfat… i pujant per Teia ja veig que la gent ni em passa ni jo passo… simptoma que estic al lloc que toca… bé, qui em passa és en Ruben, que al seu ritme xino xano, se m’escapa a la primera pujada… est amolt fort!

Baixadeta i cap al Cerviol!... es una sensació agradable córrer per llocs que son el teu dia a dia, ja que saps el que et queda, el que vindrà, on apretar, on caminar. Arribem a la part de Dalt, vaig envoltat de mes o menys la mateixa gent, entre ells en Jaume (Vehí d’en VIcor) i en Flamarich (lesionat del genoll i per això esta aquí)… i em serveixen per comentar la jugada i disfrutar del paissatge.

Passem la meitat de cursa, faig els meus calculs i vaig igual o millor que l’any passat, cosa que em dona moral, ja que no m’ho pensaba pas… Vaig al voltlant de la 3ª., 4ª. i 5ª. noopia, que es porte 15” entre elles. Fins i tot, a la Darrera pujada al Vedat, em serveig per fer-li de guía local a la que era la 5ª. que ve progressant.

Lo bò del Maresme i sobretot d’aquesta cursa, es que es pot dir que al km 17 ja és tot baixada. Jo no baixo gaire bé i fins i tot arribats aquest punt de cursa, segons quins punts, els quadriceps ja son de mantega, però es Agrait saber que tot és coll avall. Fins i tot, a la zona del Asfalt, al Polígon em veig amb cor d’accelerar.

Els meus càlculs em donen per baixar el 2h31’ de l’any passat. Arribo al camp de futbol de la Salle de Premià i allà están tots animant-me, la Maria amb la Paula i la Laia que córre cap a mi; els meus pares, el Ruben Monmany que ja ha tornat de córrer, l’Alexandra que ha vingut a animar i en Ruben Garcia, que acaba d’arribar… Subidón, agafo a la Laia i entro a Meta en 2h27’16”… doncs estem prou bé per no haber tocat la Muntanya aquest hivern.