Cicloturista 3 NACIONS

Desde ben petit sempre he anat a la Cerdanya. Recordo aquells hiverns anant a Esquiar amb els meus tiets i les mees cosines a la seva casa de Age. Ja de més gran, també aprofitavem per anar a l’estiu o qualsevol cap de semtana que ens deixéssin el seu apartament per escapar-me de cap de semana amb amics, novia, o ja de més gran, amb la Maria i les nenes. La Cerdanya sempre ha estat un lloc especial per a mi. I ara, que faig més esport que mai, ja miro les carreteres per on paso o les que recordó com fites per assolir a dalt de la bicicleta… Doncs la 3 Nacions va cumplir un dels petits somnis que tenia, fer la Volta desde Puigcerda, la Seu d’Urgell, Andorra, Port d’Envalira, Port de Puymorens i tornada!

Feia molts mesos que ens haviem apuntat en Ruben i jo, en principi haviem de ser molts més de l’equip, però al final, quedem ell i jo sols.Haviem de fer un Madrigón, ja que la sortida era a les 8 del Matí a Puigcerdà, però dos diez abans, se’m va ocórrer preguntar si ma Tieta pujavem al seu pis. No pujen i demano les Claus, simplement per anar a Dormir. Fet, sortim dissabte a les 8 del vespre, per arribar a Puigcerdà a les 22h… temps per fer un sopar sà al Wok (dintre del que es pugui!)… un gintònim que no falti i a mitjanit ja estàvem dormint.

Matinem, però menys… suficient per deixar el pis recollit i anar cap a la recollide de dorsals, bossa de regal, tornar al cotxe, fer un cafetó i cap a la Sortida. Ens coloquem bastant al davant per una recomanació d’en Jordi, un amic del Ruben.

El Circuit será llarg, però no trencacames… i això em motiva. Sortida de 750 participants que agafem la Carretera de Puigcerdà a la Seu d’Urgell… es van montant grups fisn que trovem un de molt gran o anem a 50 kmh quasi sense esforç. Lo únic que s’ha d’anar amb compte es que som molta geent, i no som professionals, aixi que has d’anar amb mil ulls per que ningú no et faci caure. Lo mateix passa als tñúnnels arribant a la seu, però ja molts portem llumeta darrera que dona punt de visibilitat i segurtetat.

De la Seu a Andorra la Vella, són 20km més, aquest cop va picant amunt, però vaig molt cómode, regulant, ja que avui esperaré al Ruben… hem decidit anar junts. De fet vaig tirant del grupet, ja mes petit, i xerrant amb una parella de la UC Capdevànol. Xerrant xerrant, ja estem a Andorra la Vella. Primer avituallament, parem, ja que hem decidit parar a tots. Carreguem aigua, menjem alguna cosa i cap amunt.

Ara la carreta ja s’empina, amb alguna rampa del 10-12% però es molt bona carretera. Pujem a Encamp direcció Canillo… jo agafo el meu ritmet cómode i el Ruben ja el vaig despenjant, però no molt. Seguent Avituallament, a Canillo em trobo amb en Diego Cunyat de la meva cosina Cris) i el seu amic Jonathan. Fem 4 bromes, espero al Ruben, parada técnica de pixar, beure i menjar i cap amunt altre cop.

Ja estem a 10km del Port d’Envalira, Aquest es el troç mes maco, però la gent ja comença a anar desperdigada. Deixo enrrere a Ruben, David i Jonathan i em marco un ritme agil però cómode. Disfruto de les vistes, faig fotos, xerro amb altres ciclistes… una meravella!

Arribem a la partfinal de les Paelles, precios i el fet de no haber anat a cuchillo desde l’inici em dona un punt d’anar cómode que veig que molta gent no porta i això encara em fa disfrutar més. Arribo a dalt, portem 100 kilómetres i només queda esperar el trio. Aquest cop espero més estona ;)

Aquesta es la parada obligada de les fotos i de disfrutar de que hem aconseguit, pujar fins a 2.400 metres en bici… 

Toca la Baixada, que tot i ser molt ample i amb bona carretera, em despenjo del Ruben i compañía, ja que encara vaig amb molta por. Son 10 kmts fins arribar al petit port de Puymorens, de només 3km on els atrapo.. en Diego te rampes als Quadriceps i es queda amb en Jonathar. 

 

Tornem a baixar una carretera molt maca i mica en mica ens muntem el Ruben i jo un grupet de 7-8 ciclistes… però ningú fa relleus ja que tothom va molt justet, només el Ruben i jo tirant, però tampoc massa fort ja que el vent en contra i els avisos de rampes a les cames ens fan ser prudents. Es baixada pero més planera i que s’ha de pedalar… fins arribar a la Cerdanya altre cop… reservar cames perqupè del 139 al 140 es la pujada fins a la piscina de Puigcerdà… agafo molinillo, intentant aguantar els muscles… i ens plantem a Meta en 5h.30’ amb 27’ de parades…  però el més important: Amb una sensació inmensa d’haber disfrutat com a enanos de la ruta, dels paisatges, de la gent, del ciclismo en general!