Triatló de Zarautz

Zarautz es un abans i un després, son d’aquelles proves a la vida que et marquen per sempre. Ja me n’habien parlat, però el que es viu al Triatló de Mitja Distancia de Zarautz es molt difícil d’intentar explicar en paraules… ho té tot, una entorn natural meravellòs, un ambient inigualable, una organització entregada… si a això li sumes anar en Familia, amb amics i companys de l’equip fa que no es pugui demanar mes… be si, que et surti una bona cursa, i així va ser!... total, que torno amb el desig de tornar a entrar a les inscipcions de l’any vinent.

El cap de semana va començar molt i molt malament. A les 6 del matí, amb el cotxe carrregat, amb les nenes muntades… Falla la Bateria i no arrenca. Després dels moments crítics inicials, un vehí, l’Alex, que surt a treballar ens deixa les pinces i solucionem el problema. Arrenquem i toca fer quilometrada cap al País Vasc.

A mig camí, a Saragossa, parada técnica per esmorzar i tornada a la carretera. Son 5 hores i mitja que vam tenir la sort de tenir dos joies com a pekes, que van aguantar. També lloable la feina de la “copiloto” Maria, amenitzan i troban solucions una darrera altra als moments d’agoviament de la Paula i la Laia.

Arribem a Zarautz amb el temps per deixar les coses a l’hotel i anar a Dinar al Passeig Marítim, on ens comencem a trovar amb els amics i companys de l’equip. El Victor i les nenes, després en Basseda i en Pol… mica e mica anem tots arribant. A la tarda toca anar al parque amb les petites i després fer una Activació de Cames. Eloi, Alvar, Laia, Victor, Oriol decideixen fer volta en bici, jo prefereixo anar a correr 30’ amb el meu “amigüito” Marc Català.

 

Tornem, dutxa i a fer una volteta pel poble, anar a buscar dorsals i sobretot compensar a les families, ja que demà será un dia llarg. Tornem a Sopar al Passeig Marítim i cap a l’hotel.

La Cursa es a les 14:15h. el que et permet, despertar tranquil.lament, esmorzar. Anar al parque amb la canalla i supporters… i a les 11h. a menjar pasta i començar a preparar les coses. Passeig fins a Boxes a deixar la bici i trastos. Fa un sol de justicia, res habitual. Jo ja estic en Modo Cursa. Ja no estic per els demés, vaig a boxes, preparo les meves coses i allà están la Maria i les Nenes per fer-me el ultim petó i la ultima foto amb en Rai, que me’l trobo al box.

Marxem cap al Autobús que ens ha de portar a Guetaria amb en Rai i en Basseda i Pol que ens els acabem de trovar. Arribem dels primers i amb la calor que fa, ens reagrupem els 15 memebres del VO2Team sota una de les arcades de la patja de Guetaria, buscant la Hombra. Aquella mitja hora, barreja de tensió, nervis, concentració, trovada d’amics, bromes… és el primer momento magic de la cursa que la fa diferent.

Les noies, Laia i Gemma sirten 15’ abans … s’acosta l’hora i anem a escalfar. En Raul Estévez també, tot i que no les tenia totes de fer-la. Fem 4 largs per comprobar que l’aigua no està gens freda (res comparat amb Bilbao fa 3 setmanes). Ens criden per anar a la sortida. Tensió máxima i com darrerament em passa, em quedo sol, ja que tots van a l’esquerra, jo, decideixo posar-me a la dreta ja que respiro mirant a l’esquerra… Em quedo sol, disfrutant de la tensió, dels nervis de saber que tinc 2.900 metres per endavant, de Guetaria a Zarautz, i tinc 60’ per no quedar fora… hauré de remar de valent.

Sortida desde la platja, trote i cap a l’aigua. No vull rebre osties, som 650… vaig fent intentar anar tranquil, agil però sense encantarme. El primer objectiu la primera Boia a uns 750 metres. Xino xano em vaig fent lloc i fem el gir a la dreta. Vaig bé. Ara toca la tirada llarga. Com giro a l’esquerra, em queda tota la costa a la dreta i fa que el meu únic paisatge sigui la línea del mar. Ja sabia que avui m’aborriria. Pero deceideixo pendre’m-ho com una técnica de concentració, no tinc res mes a fer i pensar que en la técnica, que en buscar la linia recta fins a l’altra boia. Veig molt gent mar endins regalant metres, jo vaig mes o menys sol.

De tant en tant algún nedador em seveig de referencia, pero vaig fent. Em dona temps a mirar el rellotge i veig que vaig més rapid del que pensaba, faig els meus calculs, entraré al tall i per tant arribo a la segon boia, quan ja veig la platja de Zarautz i totca disfrutar. Disfrutar de nedar cap a la platja abarrotada de gent, disfrutar de les onades, no molt grans que t’empenyen i et fan surfejar. Disfrutar de veure que tinc temps d’arribar corrents a la platja i rebre els anims de centenar de persones. Disfrutar d’arribar a boxes i veure com allà están la Maria i les Nenes animant-me.

Transició rápida, sense compensació… ara toca la bici. La meva táctica avui era clara. Sortir al Tall de l’aigua, fer una bici molt tranquil.la per poder correr bé. La bici son dos voltes de 30km per després anar als temuts Muro de Aia i Txurruca. La primera volta es de reconeixement. Un Portet inicial de Meaga on em trobo amb la Gemma Badia. Fem una mica de Radio patio, 4 consells ja que es el seu debut a la distancia. Ens passa l’Oriol Canals com una moto acoplat. Baixada i tram per l’interior amb uns constant sube baja que finalment ens deixa a Zumaia. Segon punt magic de la cursa: la tornada per la Carretera de la Costa desde Zumaia passant per Guetaria fins a Zarautz et deixa amb la boca oberta, sol, paisatges i pedalant… gaudeixo. He fet una hora. Segona Volta, i tres quarts del mateix, la part interior se’m fa mes curta perquè ja la conec. La tornada per la costa la torno a disfrutar. Arribant a Guetaria em pass en Ruben Garcia… “M’ha costat pillar-te!” em diu. AL que contesto, “estic regulant!”…

Anem cap a Aia… on just al peu de la pujada em trobo amb la Laia i l’Oriol… es curt pero amb rampes molt dures de fins al 24% en algún tram… tiro de reserves que no he gastat. Oriol es queda, Laia va amb mi pero també la deixo enrrere. Mítica pujada amb bici de carretara al estil d’algún rampote de l’època de la Btt… baixada, on se m’enrampa una mica les cames… rodo, pedalo agil, menjo, bec… i pujada a Txurruka. També dura però més curta i amb gent animant i per tant la faig sense problema.

La Baixada fins a Zarautz decideixo simplement rodar les cames. Vull recuperar bé, he anat guardant per poder correr bé… Arribo al box i em prenc el meu temps, faig la transició sense pressa. Fins i tot, faig uns petits estiraments de quadriceps. Afortunadament s’ha enuvolat, perfecte!

Arrenco a córrer pel passeig, son 3 voltes… gir a la dreta per pujar al carrer que et porta al gran punt Magic del Triatló de Zarautz, la part peatonal, un carrer plè de gent cridant i animant com si els anés la vida, et fan volar… Allà están la Maria, les Nenes, Raul, Canolich, etc… fas una volta pel poble fins a la plaça de l’rquestra per un passadís vallar envoltat de crits d’anims “venga Ricard!”, “Oso Ondooo!”, “Aupaaa!”… escribint això se’m posa la pell de gallina i em salten les lagrimes de l’emoció… es espectacular, indescriptible i obligat per tots aquells que fem aquest esport.

El Circuit es fa molt amè, ja que passat la zona de gent, vas cap a l’altra punta del poble però a tot arreu et trobes gent aimant, punts calents amb colles de xavals cridant, fent gresca, animant… els voluntaris, els que passejen per allà, els que miren la prova, els que han quedat per animar… tots tenen alguna paraula o crit d’anim… paro a tots els habituallaments per beure aigua, estic seguint el pla a rajatabla i vaig bé de panxa… anem per un cami fins a l’inici del pont de fusta… unaltre punt magic… correr desde l’inici del pont de et deixa a l’esquerra el cap de gol i a la dreta la platja i et porta a l’inici del Passeig Maritim de Zarautz… Vaig cómode, passo a en Pol, que porta ja una volta mes que jo i va amb flato. El Passeig està plè de gent també, quin goig!... Primera volta, i torno a encarar el Casc Antic. Vaig molt comode a 5:30, somrient, saludant, content i disfrutant.

La segona volta em serveix disfrutar. Gaudeixo dels anims de la gent, disfruto del recorregut vaig embadalit. M’adelanta l’Alexis que ja entra a Meta i poc després en Victor… porto ja 13-14km i començo a notar la Fatiga… que marxa momentaneament a la part del Casc Anti con torno a volar pels anims de la gent. Pero ara ja el ritme a baixat, el cap ja baixa, ja no responc a tots els anims de la gent. Un últim Gel, veig el Ruben davant meu, que també pateix. De fet al tram del cami cap al Golf el trobo camimant, com a més d’un… fins i tot arribo a estar a 4 metres d’ell, just quan decideixo para a pixar… ell arrenca i jo també, intento seguir-lo en la distancia però té un ritme trote més rapid que el meu, que ja ha decaigut.

El passeig se’m fa llarg aquest cop.. perquè és molt llarg!... faig el darrer gir… arribo al darrer habituallament i paro a veure tranquilament… agafo aire, queda 1 km … queda la entrada al Casc Antic.. queda entrar somrient a la plaça de l’Orquestra on sóc jo qui crida i animo al personal… i fa que tota la plaça comenci a cridar… Impressionant, indescriptible, sembla un estadi de futbol… segueix corrents, cridant, agitant els braços i la geent segueix resoponent… i encaro la plaça on esta la meta… vaig a la Maria i les Nenes… Aquest cop si que em paro, saludo, faig peton a totes.

Sento l’Espeaker que diu el meu nom i encaro l’entrada a meta amb la Satisfacció d’haber fet una bona cursa, un Swim Intel.ligent, una bici disfrutada i un correr comode fins al patiment obligatori al final… Pell de Gallina!

La resta també es podría explicar però avui m’he enrrolat massa, per endavant queden explicar anecdotes, batalletes amb els companys i familiars de l’equips. Anar a Sopar un Chuletón, Fer un Gintonic a la Terrassa del Passeig… i més, i més, i més… Ah…no em vull oblidar de tu, del que em llegeixes, perquè tot això del Blog ho vaig iniciar com a diari personal, però ara sé que en el fons també el disfrutes tu i, per tant, això també em fa ser feliç i agraït a la vegada, GRacies!