XXXIII Triatló de Catalunya Olímpic de Banyoles

 

Encaixat als entrenaments camí al reptde d'enguany, acabar l'Ironman, hi habia el XXXIII Triatló Catalunya Olímpic de Banyoles. Una de les proves més tradicionals del Calendari. Hi decideixo participar per treure'm la carbonilla, per testejar com estan anant els entrenaments marcats pel Quim Iturralde i, també, perquè trobo a faltar fer més curses!

El plan del dia era pujar a Banyoles sense familia ni nenes (tenien un aniversari que em vaig perdre). Quedo amb el gran Carles Moliner, unaltre dels membres classics del VO2, que enguany també preparar el seu debut a l'Ironman Barcelona. Arribem al llac, tot just per dinar a la terrassa del Club Nàutic. Petar la xerrada, explicar anecdotes i comprobar que estem més tranquils del que és habitual. Com a mostra, el comentari de la Maria dos dies abans quan li deia que anava a fer una Olímpica: "vah, una olímpica, esto son sólo 2h y media, no es nada para tí!"... 

Ben dinat, una volteta en bici, anem al centre de Banyoles, a per aigua.. una excusa per fer temps per rodar, deixar anar cames... tornem, ens trobem a coneguts i anem a canviar-nos i preparar ja tot el tingladu. Entrada a boxes sense agoviaments, deixem tot llest i cap a l'aigua, on fem un petit escalfament de 10' i ens quedem ja a l'aigua esperant la sortida.

La Natació es fa sense Neoprè, surto desde el darrere, no vull osties fins la primera Boia. Farem un rectangle. Descobreixo la corda per sota l'aigua que marca la linía i em serveix de referència. Rebo de tant en tant algun cop fins que quan ja porto uns 500m. començo a agafar un ritme més alt. començo a passar gent, em noto bé amb aquest ritme no tant suau. Seguim fent girs, segueixo la corda, segueixo passant més gent que no pas em passen i segueixo aguantant aquest ritme alegre. L'aigua esta bé de temperatura, el paisatge és maco… estic disfrutant… potser se’m fa llargs els 200m finals, quan veig al rellotge que faré més de 1.600m i no baixaré de 30’ que era el meu objectiu… Swim en 30’17”

T1 com sempre molt lenta, m’ho prenc amb calma, agafar aire, posar-me bé els mitjons, etc… la Bike son 2 voltes… arrenca amb una pujadeta, on tothom es posa a lloc, per fer una llarga recta dirección Esponellà. Allà es munta un grup i ens posem a tirar un noi i jo… 7-8 corredors al darrera s’ho miren i no passa ningú… anem amb el vent a favor i donem molt de gas!… baixada a Esponellà i Gir… la pujadeta són 2,5km i per tant els grups explosionen… vaig passant gent… i un cop a Dalt em trobo sol… amb un grup a 100 metres al davant… vent en contra i em costa i molt avançar… deicideixo fotre’m un calentón, esprinto per enganxar-los… quasi em quedo sense alè… i em quedo allà descansant fins arribar al petit bucle del llac on torno a tirar.

La segona volta el mateix… dos nois i jo tirant del grup i la gent fent roda xiulant… baixem, gir, pujada alegre amb tot el grup desfet… i es torna a fer grupeta a la recta amb el vent en contra… seguim tirant el noi del Sitges i jo fins que m’emprenyo i li dic que marxi… afluixo paulatinament la velocitat… 31, 30, 29, 28… i ni així passen tot i veure que el del Sitges marxa… em giro, faig un crit i res… però arribant al llac tots es posen al davant per sortir al davant de grup a la foto o davant de la gent… decideixo guardar cames els darrers Quilómetres… 40km de bike en 1:15’42” a 31,71kmh

Transició fent broma amb el gran Jordi Molins (que em fa les fotos) i a córrer. 2 Voltes al circuit de sempre, el mateix de la Duatló… arrenco i intento anar a un ritme controlat. En Quim volia que fes un progressiu, que comencés a 5’ i anés apretant. Però fa dies que el rellotge em fa el tonto amb les alçades i distàncies i avui ho acabaría de confirmar. Vaig a 5’ però noto que estic donant gas. Anada de la primera volta intentant recuperar les cames i la tornada se’m fa dura, mentalment… m’entren els dubtes,.. 5:05 i 5:10… m’ofego… però és arrencar la segona volta i la cosa canvia. Em noto molt millor, tant muscularment, on no estic notant cap fatiga, com de respiració. Començo a avançar gent… miro el rellotge i segueixo a 5 o 4:55 … i veig el cartell de km8… el meu rellotge em marca 7,1… faig els calculs i veig que no faré els 50’ que marca el rellotge, sinó 45… em dona ales per apretar els darrers 2km, la zona revirada del parc i entrar a meta en 45’19” per fer els 10km… tot i que tothom diu que hi ha menys (9,5)… entro a meta en 2:32’08” content… allà esta el Carles esperant, ha fet un tiempazo 2:19’

Conclusió: content, perquè he fet un Olímpic patint pero disfrutant. Muscularment estic a tope, era més un tema de Cardio i ritmes més alts als que estic entrenant per l’Ironman, que no pas per manca de forma i amb una mica d’ajuda a la bici i el rellotge sense engañar-me crec que hagués baixat de 2h30… 

Agrair la Feina del Quim Iturralde amb la planificació, la Sandra Sardina amb la Nutrició, Aitor i Miki de Fisiopremia cuidant-me, Podobio, Dbike y OnVeló amb les bicis... sembla que tot va de cara... En 5 setmanes Mambo!