GRAN FONDO LLORET 2021

Tenia abandonades les curses i tenia abandonat el blog. Amb l’arribada de COVID-19, en un any i mig de Pandèmia, només he pogut participar a la Cerdanya Cycle Tour preparatoria per la Half Bearman Triatlón... Ara, amb l’arribada de les Vacunes, mica en mica sembla que comença ha haver-hi desescalada i per tant comencen a fer-se coses... i entre elles, proves!

La GRAN FONDO LLORET era una pedalada que no sabia ni que la tenia al calendari. Ve d’una enxixada general amb els Compis VO2 que alguns es desapunten i altres, com jo, no recordavaem que la teniem, fins que ens envien el mail amb el Dorsal... doncs res, estic apuntat amb Ruben, Otger, Carles Moliner i Rai... i amb en Ruben, que está preparant la 140.6 decidim que la fem. a mi m’anirà bé per preparar Banyoles B de la setmana vinent... i es per aquest motiu que decideixo anar amb la Kabra... Error!

La Pedalada consta de 160km amb mes de 2.500m de Desnivell positiu, vaja, una autèntica Animalada... que decideixo compartir amb en Ruben, company de Fatigues i entrenaments, sobretot de Run i Swim al temps de Pandèmia. No cal matinar massa, ja que la sortida es a les 8h a Lloret. Aparquem tots juntets amb Carles Moliner, Otger, Ruben i Jo... petem la xerradeta i repassem el recorregut... en Rai arribarà com sempre justet per la sortida... Foto de Rigor i cap al Calaix.

Cales i Rai marxen davant perquè estan mes forts, Otges diu ens acompanya a veure com es troba... Sortida ja pujant el Port de Santa Maria de Llorell, de 4ª. Categoria fins a Tossa... port que fem xino xano i on em trobo en Diego, germa del David marit de ma cosina... com diu ell, un Clàssic trobar-nos, ja que sempre ens trobem a totes les Pedalades. Ell farà la de 90km, pero ens va bé per petar la xerradeta... de Tossa enfilem la Carretera de la costa per girar per Sant Grau, el primer port Llarg del dia... Otger decideix anar al seu ritme i marxar... jo agafo el meu ritme i ja noto que soc la Única Cabra de la prova i l’error es garrafal... moure la Cabra amb tants ports serà una tortura!... pero anem xino xano fins a Dalt i baixem fins el primer Habituallament a Llagostera al Km37... Paro amb el Diego, menjem un bocata de Nocilla, veig que Otger ja ha decidit marxar... i penso el mateix, si no arriba el Ruben aviat, aniré a la meva... però tot just ho estaba dient que el veig arribar... no li he tret tant i per tant, decideixo que anirem junts perquè no hi ha tanta diferència...

Sortint de Llagostera es el tram més plà de la Prova. Són 30k de Carreteres precioses passant per Caldes de Malavella, fornells de la Selva, quart per Encarar el Segon Port dur del dia... Els Angels, quasi 12km amb un descans just al ben mig... Portem Ruben i jo a en Marc, un noi que se’ns uneix al trenet tota la prova i ens farà companyia. La pujada es fa bé, i anem passant gent i ens van passant grups... anem a ritme constant pero guardant i disfrutant. Un cop a Dalt, paradeta al Habituallament i a preparar-nos per disfrutar també de la baixada.

Tornem a encarar carreteres precioses de l’Empordà... Madremanya, monells, La Bisbal de l’Empordà, pero ja no és tan plà, ja son contants tobogans que van acumulant Fatiga a les cames... encarem el Port de la Ganga, mes curtet, pero mes dur i baixem a Calonge, on parem al tercer Habituallament al Km105. Anem a una mitja que ha anat baixant de 25kmh a 24kmh. Ara comença la veritable Gran Fondo... Encarar Romanyà, un port que entre l’aproximació que va pujant i el Port en si, son 12km... ja comencem a tenir moments de Fatiga, de cansanci, de dolor de cul, de calor amb la sortida del Sol, de pensar que cony estic fent aqui... ja no disfruto tant del paissatge, ja només penso en pedalar i pedalar i ja arribnarà la baixada... i baixem a Sant Feliu de Guixols, darrer habituallament del dia al km 121...

Ens prenenm l’habituallament amb Calma... de fet bromejem amb algun altre participant. Estan un noi i una noia comentant amb un mosso, ja només queda la carretera de la costa... i els corregeixo... “només” no... Queda tota la Carretera de St. Feliu de Guixols a Tossa i després el Port final... ja m’ho veig venir que serà dur i llarg... i així és!... Es tracten de 21km de constant sube baja... on cada pujadeta ja es un anar fent, tal i com posa pintat a molts llocs a terra... anar fent esperant la propera baixadeta de descans, anar fent disfrutant del paissatge de la costa brava, anar fent i creuar-nos amb Sep Kjuss i tot l’Equip Professional JUMBO que estan entrenant... en Ruben ja ha decidit anar al seu ritme i despenjar-se, en Marc punxa en una curva i ha de parar a reparar... i jo, sol, vaig fent i passo a la parella i vaig trobant algun altre ciclista fos i am passa algun que encara te gas de sobres!

Un cop a Tossa, ja no cal parar, ara si que és el Port Final, 5km que es fan eterns, pero que només amb la il.lusió de l’arribada ja en tens prou per anar fent... corono, baixada a Lloret i mirto el rellotge per veure que al final em surten 6:39:53 per fer els 160km amb 2.591m de desnivell a 24,1 de mitja i 148Watts Avg... la posició es el de menys, pero el 222 de 270 participants. A meta, Otger esperant-nos, ja que Rai i Carles fa estona que han arribat i marxat... Ruben arriba 5’ després i per tant, podem comprovar que ni està tan fluix com diu, ni estic tan fort... i que la Cabra ha estat una mala decisió, i que la tornaré a fer perquè m’ha agradat moltissim el recorregut i la organització... i que ja estic preparat per fer la setmana vinent la Triatló B de Banyoles i que m’encanta fer aquestes Pedalades.