SwimRun Costa Brava

Escara estic intentant païr tot el que vaig veure i sentir ahir: el meu Debut al SwimRun Costa Brava!... sense cap mena de dubte una de les proves esportives més maques, impressionants i boniques que he viscut mai… nedar i correr de forma alternativa per parelles desde Calella de Palafurgell fins a Platja d’Aro per fer 21km (18,5 de Run i 2,5 de Swim) és quelcom que recomano a tothom…

Però comencem pel principi… Dimecres jo no estaba inscrit, però la baixa a darrera hora de la parella del Victor, el fa trucar-me i “liar-me” a aquesta aventura. Primer, permís a casa, ja que será el dia de Sant Jordi, un dia molt especial. Dijous, a corre cuita, busca un Neoprè de lloguer… SBR no podía fallar!Divendres, abans d’anar a la feina, provo el Neoprè a la piscina, em va bé… Dissabte organització amb en Marc Català per pujar a dormir a Platja d’Aro… en principi havien de pujar la seva dona amb la bebé i jo amb la Maria i les nenes… però al final pujem sols… s’improvitza un Sopar del VO2TEAM amb els místers Santi Pellejero i Francesc Lanuza i amb els companys que demà també competim com Alberto, eloi, Mañé, Pujol, Montesinos, Santi Diamant així com les suporters Sandra Sardina, Alexandra… pizza, gelat i a dormir.

La cursa comença a les 10:30 però la logística continua, anar a buscar a Victor i Oriol a Palamòs i anem a esmorzar ja amb la tensió d’un prova totalment desconeguda… jnomés havia fet fa u any un entrenament de swimrun a la platja de Llavaneres amb l’equip… pero a l’estiu, amb tritraje, sense neoprè i en platja… que em trobaria avui?

Ens recull un autocar on està la Laia Montoliu i la Laia Cuervas per part de la Organització, excelent per part de Besttrail i ens porten a Calella de Palafurgell… un cop allà, a un entorn idílic, ens comencem a vestir i donar els darrers consells… el Plan de Victor i meu és anar a disfrutar!

Sortida tots en grup corrents… pujada, baixada, petit tram per camí de ronda … em falta aire, és molt extrany correr amb el Neoprè, gorro, ulleres, pales de nedar i Pullboy… fins que arribem a la platja del Golfet, un petit racó meravellòs, que no el disfruto perquè ens tirem a l’aigua i pago la novatada… vaig perdent el pullbopy, m’estra aigua a les ulleres, no sé dirigir-me per veure capo n hem d’anar… total… un lio de natació per fer només 330m…

Sortim de l’aigua i li dic al Víctor que a la propera, amb més calma i fent el que toca… però el segon tram de córrer es un dels més llargs, quasi 3km, a més a més amb moltissimes pujades i baixades… anem per Cap Roig .. sembla una cursa de Trail però tot equipats, fa calor, no trobo el ritme, se’m cau el Pullboy de la cama… uf, quin lio… fis que arribem a la Cala El Crit a Punta Terme on fem 2 trams consecutius de natació fins a Cala Estreta… aquí ja va tot millor, fins i tot començo a disfrutar de la natació, del paisatge, del mar, del fons del mar… unaltre tram de correr, per un caminet que boreja la Costa Brava, que ens ensenya un paisatge meravellòs, passant per Cala Castell, per La Fosca… i unaltre tram de natació borejant roques… el mar està increíble… a la que estas cansat de correr, cap a l’aigua… quina meravella!

Entre mig, ens trobem al primer Avituallament a la Alexandra i la Sandra Sardina, animant i fent fotos… la Laia a l’Avituallament repartint menjar i beguda…

Passem Cala Fosca i correm cap a Palamòs… on veiem a la Laura, la dona del Víctor que està allà amb les seves bessones per animar-nos… també adelantem en Marc Català i en Maymí (en Marc va marejat pels vertigens!)… abans de Palamòs un darrer tram de natació de Sa Fosca a Cala Margarida… Toca el tram més llarg de correr, però és plà… el Port, el Passeig de Palamòs atapeït de gent alguns ens miren com si fóssim extraterrestres, altres ens animen… 3,5km fins a arribar als 3 espigons… aquí pateixo més, sobretot al entrar i al sortir de les roques… ja que a l’aigua, gràcies al Neoprè, fins i tot sóc jo qui espera a en Víctor… tamdem perfecte, ell tira de mi al Run i jo d’ell a l’aigua!... correm unaltre cop per caminet petit fins al Racó dels Home son tornem a nedar fins a la Punta de la torre d’en Garrigó… i així més caminet i mes racons meravellosos… Swim, Run, Swim, Run... ara entenc el nom de l’esport!...

Ens anem acostant a platja d’Aro i cada cope m costa més… sortint de l’aigua ja portem una mica de globu… però el tram final pel passeig de platja d’Aro serveix per ja veure que això ja està… darrer swim entre dos boies de la Platja… sortim de l’aigua , veiem altre cop a la Laura.. també està l’Imanol… ara ja toca correr 800m. de poble per arribar a la Meta… subidón… 3h41’ entrem contentíssims perquè hem debutat i ens ho hem passat genial.

Un cop a Meta, fins I tot desde la organització em fan dir 4 paraules i no puc més que agraïr i recomanar aquesta experiencia inoblidable i que de ben segur repetiré… després, dutxeta, intentar menjar algo ràpid i enredar per baixar amb en Javier Montesinos quan abans millor, que avui es Sant Jordi i tinc a les meves Flors abandonades a casa!